Naix a Atzeneta d’Albaida (València) en 1971. Es gradua en composició i guitarra al Conservatori Superior de Música Oscar Esplá d’Alacant amb els mestres José Tomás i J. Enric Canet, assistint a cursos amb Sr. Russell, L. Brouwer i J. L. González, entre d’altres, al mateix temps que assisteix a diferents seminaris de direcció, educació musical i música per al cinema estudiant amb José Nieto, Roque Baños, Claudio Ianni o Lucio Godoy entre altres.
Com a compositor té en el seu catàleg un centenar d’obres, abordant diferents gèneres i estils, realitzant enregistraments i BSO per a diferents mitjans audiovisuals. Ha col·laborat en orquestracions de pel·lícules com Atrapa la Bandera, Plan de Escape, Capitán Trueno o Pasaje al alba, entre d’altres, treballant amb Pascal Gaigne, Diego Navarro i Luis Ivars respectivament. En aquest camp també ha elaborat les suites per a concert de pel·lícules com Abre los ojos (Alejandro Amenábar-Mariano Marín), La Dama Boba (L. Ivars), Atrapa la Bandera (Sr. Navarro), Blasco Ibáñez (G. Berlanga-Suburbano), etc. Participa activament com a director, orquestador i arranjador en el FIMUCITÉ (Festival Internacional de Música de Cinema de Tenerife).
Les seues obres han sigut interpretades per formacions i solistes de renom d’Espanya, França, Cuba, l’Argentina, els EUA, Holanda, Bèlgica o el Japó. Ha rebut encàrrecs de solistes com Pacho Flores, Luis González, José Chafer o de solistes de l’OCRTVE com el trombonista Ximo Vicedo (Més enllà de l’horitzó, 2014), o els percussionistes José L. González i Raúl Benavent (Prevalga Numbers, 2013 – Cicle de Cambra RTVE). També va estrenar a l’Auditorio Nacional, dins del cicle “El Primer Auditorio” de la Fundación Piú Mosso, la seua obra Tulam a l’octubre de 2016. En 2014 escriu les seues Variaciones sobre un tema de Tárrega, per al guitarrista Rubén Parejo, qui la interpreta en diferents festivals internacionals amb gran èxit, sent emesa pel programa La Guitarra de Radio Clásica.
En 2017 va estrenar en el City Hall d’Hong Kong la seua Fantasía española para clarinete bajo y marimba (Farnese Bridge) amb el Duo Antwerp i l’Hong Kong Festival Wind Orchestra, més els seus successius reestrenos a Barcelona i Anvers. També a l’abril de 2017 va estrenar en l’ADDA d’Alacant amb la Banda Simfònica Municipal la Suite Meridional para flauta y clarinete, representant aquesta el seu “opus 102”.
Ha sigut guardonat amb diversos premis, entre els quals destaquen el Font d’Anta de Sevilla, Euterpe i Hermes de la FSMCV, nominació als Hollywood Music in Media Awards (2014) i la Medalla d’Or en els Global Music Awards (2015) als EUA, tots dos pel seu reconegut Concierto para Marimba y Orquesta. Aquesta obra composta en 2006 ha sigut repetidament interpretada en sales de diferents països per multitud de solistes i agrupacions simfòniques. En el seu catàleg simfònic podem destacar les seues obres Oryza (Encàrrec del Certamen Internacional Vila d’Altea, 2016), Díptico para cuerdas, 2001, Scherzo y Rondó para clarinete y orquesta de cuerdas (2004) i el seu conte musical El abejaruco y el fuego (2000).
Ha sigut director titular de diferents bandes i orquestres simfòniques a la Comunitat Valenciana, amb les que ha obtingut diversos premis en certàmens. A més, ha sigut director convidat en nombroses bandes o orquestres del país, com la Banda Simfònica Municipal d’Alacant o l’Orquestra Simfònica de Tenerife, rebent reconeixements com a compositor en diferents ciutats.
Forma part d’associacions professionals com a SGAE, AIE, MUSIMAGEN, ACMMIC o COSICOVA i va ser professor associat del Conservatori Superior de les Illes Balears. Actualment és docent en la xarxa de conservatoris de la Generalitat Valenciana i en el Curs de Direcció de Banda de Joventuts Musicals de la Vall d’Albaida. Aquestes activitats les compagina amb la direcció de la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Alzira fins a principis de 2019 i de la Banda Sta. Cecília de l’Olleria i, des de gener de 2019, dirigeix també la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent.
ESTÈTICA COMPOSITIVA (Entrada del Diccionari de la Música Valenciana)
Rep influències del neoclassicisme rus, del nacionalisme musical espanyol i del neorealismo italià. Les seues obres tendeixen cap a la claredat, tant en la forma com en el discurs. Els principals elements que caracteritzen la seua estètica són: el lirisme melòdic amb ús abundant de cromatismes, tendència a la utilització del tritono, constants canvis de textura, una harmonia repleta de tensions i de notes pedal, a més d’un contrapunt estrictament funcional. Especialment en la seua música de cambra aposta també per l’ús no ortodox del serialisme, amb una lleu tendència a l’expressionisme però usant polaritats tonals, tot això amb un tractament polit i colorista de la instrumentació.
